Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica. Fou impulsada pel Papa Pius XI amb l'encíclica Ubi Arcano el 1922. La seva finalitat és la de la mateixa Església: l'anunci de l'Evangeli a tots els homes i ambients. No assumeix com propi cap apostolat particular afegit. De manera que el carisma propi és no tenir gens propi sinó prestar disponibilitat a totes les necessitats de l'Església en cada lloc. En formen part persones laiques que volen ajudar-la en les seves tasques pastorals.
A la dècada de 1930 a Catalunya la funció d'Acció Catòlica era desenvolupada oficialment per la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC). Però després de la guerra civil la jerarquia eclesiàstica no la va voler restaurar per tal de beneficiar les noves entitats d'Acción Católica acceptades pel règim.
A partir dels anys quaranta i cinquanta tingueren una gran importància social i molta activitat, ja que era l'únic lloc a on es permetia un certa acció cultural després de la guerra. L'associació s'estructurava en quatre parts: els nois, les noies, els homes i les dones. A cada localitat tenien lloc els cercles d'estudi on els membres discutien sobre temes religiosos i socials, sota la tutela d'un capellà.
A finals dels anys quaranta en el seu si van néixer nous moviments com la Joventut Obrera Catòlica (JOC) o la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC), les quals a mitjans dels anys seixanta van acabar enfrontades amb la jerarquia eclesiàstica del franquisme a causa de les seves denúncies socials. L'encotillament fou un dels motius pel qual el moviment d'Acció Catòlica a Catalunya va començar a decaure.
